PAC1 – DESCOBRIR LA SENYALÍSTICA

Per realitzar la primera PAC he anat fins a la sala d’exposicions KBr de la Fundació MAPFRE especialitzada en fotografia. En entrar de seguida te n’adones que és un espai molt diàfan, és a dir, l’espai en si ja forma part del plantejament de la distribució. En tenir aquesta sensació d’espai desperta una sensació innata d’explorar i de mirar a dreta i esquerra cap on anar. És aquí on entre en joc dos dels elements que penso que són principals en aquest entorn. La senyalística i el camí que és dirigit, però indirectament.

Un cop a dins, la primera sala és una sala petita, no massa gran, que és la recepció i una llibreria, tot totalment obert, sense portes i amb aquesta llibertat d’exploració sempre present. Pots explorar llibres i també pot veure el primer senyal que et convida a pujar unes escales. Com si es tractés d’un joc d’ordinador que has d’anar passant pantalles per seguir evolucionant en el joc, en aquest cas, amb l’exposició.

Primer senyal de l’espai, que dona accés a les sales d’exposicions, a l’auditori i al bany.

Just al costat de les escales, apareix aquest primer senyal. No hi ha més opció que seguir les indicacions. Cap possible confusió, ja que l’espai mateix convida a seguir el camí. De la mateixa manera que l’espai és neutre i diàfan, el disseny dels senyals segueix aquesta mateixa línia. Són senzilles, clares i no deixen cap espai al dubte o a la interpretació. No hi ha cap adornament de més, només el que és estrictament imprescindible. Per indicar les sales d’exposicions, apareixen anomenades com a espai 1 i espai 2, de la mateixa manera amb l’auditori i, per contra, com restant-li importància o deixant-lo en un segon pla, apareix una petita icona indicant el lavabo. Em sembla interessant la reflexió de per què no apareix també escric la paraula “lavabo”. Com comentava, penso que es pot deure a una qüestió d’extreure el lavabo del context expositiu, com si pertanyés a un altre àmbit. Finalment, una petita fletxa, situada a prop de l’accés de l’escala marca la direcció de pujada.

Senyalèctica que es troba just a la part superior de les escales.

Un cop a la part superior de les escales, al segon pis de l’edifici, trobem un altre cartell. Mateix sistema, cartell imprès directament a la paret, sense cap marc, només espai en blanc. De la mateixa manera que l’anterior cartell, aquest jeràrquicament mostra un zero, per indicar la planta que accediràs si segueixes les indicacions i què hi trobaràs, amb paraules, podem llegir, Llibreria i Taller. Amb icones, punt d’informació, taquilles, lavabos i la icona de minusvàlids. Aquesta icona, no tinc clar si pertany a un lavabo especial per minusvàlids o bé, que hi pot haver un accés per minusvàlids, de totes maneres, la fletxa, marca la indicació inferior.

Un cop a la primera planta comença l’exposició. A l’entrada apareix un altre cartell dirigint i alhora informant quines són les exposicions.

Cartell informatiu de les exposicions

La llum és molt tènue i l’espai comença amb una petita sala, com si fos una petita recepció. Un primer espai, amb una gran fotografia i un text explicatiu a tall d’introducció. Trobo molt interessant l’absència de senyals que indiquin on comença l’exposició i per on segueix. Penso que en aquest cas, les fotografies i com estan situades, tenen com una funció senyalèctica. En el cas de la fotografia inferior, la mida de la fotografia juntament amb el text explicatiu, indirectament assenyalen per on hem de començar el circuit.

Inici de l’exposició

Un cop davant d’aquesta primera fotografia que dona entrada a l’exposició, podríem pensar que una sèrie d’indicacions, com fletxes, indicaria quin ha de ser el recorregut per veure l’exposició. En cap moment hi ha cap indicació, senzillament, puc observar com les diferents persones van movent-se intuïtivament pels diferents espais, seguin un ordre de prioritzar el sentit dret. És interessant veure com de forma intuïtiva la gent obeeix a prioritzar la dreta per veure l’exposició, seguint el sentit de dreta a esquerre.

En aquesta introducció, prèvia a la sala gran, trobem un petit racó amb un grup de fotografies, un cop explorades, observo com tothom va seguint un mateix patró de moviment.

Saleta petita, just al costat de l’entrada.

Un cop a dins de primera de les dues sales grans, puc escoltar com una persona proposa a la resta de companys del seu grup un recorregut: “què us sembla si fem primer aquest tram exterior, fent la volta i després mirem la part interior?” Aquest comentari em va semblar molt eloqüent, donat que jo estava prestant atenció als senyals i com es comportava la gent en interactuar en l’espai. Això em porta a la reflexió que tan important són els senyals com l’absència d’elles. Potser, el que cal és saber mesurar quan i on disposar-les i també, quin ha de ser el propòsit final que volem generar en un determinat espai i en una determinada gent.

Sala principal

Cada quadre també presenta un petit cartell, que no deixen de ser com senyals, tenen la finalitat d’explicar, d’ensenyar una part més d’allò que presenta la fotografia.

Exemple del cartell d’una de les fotografies.

M’agrada observar com tot, cartells, senyals, espai… segueix com un patró similar, com si es volgués crear una atmosfera. Els cartells juguen com els senyals, amb espai en blanc. A dalt, títol de l’obra, acompanyat d’una breu icona d’un auricular i un número, per escoltar una descripció més extensa de la peça.

Finalment, la següent fotografia m’ha semblat molt il·lustrativa. Trobo interessant com marca la direcció que ha de seguir el visitant sense cap mena de fletxa que marqui el camí. Sovint, el primer recurs que ens pot venir al cap per indicar el sentit que ha de seguir és utilitzar la fletxa, però existeixen altres formes de senyalèctica, a vegades de manera indirecta, que tenen el mateix resultat, però sense que l’usuari senti que li estan marcant massa el camí.

Cronografia de l’exposició

És interessant veure com sense cap senyal, només amb la infografia que trobem a la paret, encapçalada pels anys, observo com les persones van seguint el circuit que marca la lògica. Un cop més, dins de les sales d’exposicions, no hi ha cap indicador de direcció, més enllà de les obres exposades.

Segona sala gran.

Un cop realitzat tot el recurregut de l’exposició he trobat molt interessant trobar pocs senyals. Certament esperava veure més indicacions per orientar al visitant sobre quin és el recurregut òptim per veure l’exposició, però la sensació que tinc i és la mateixa que he pogut comprovar amb la resta de visitants, és precissament que aquesta sensació és buscada. Penso que els senyals tenen la finalitat de portar-te a l’entrada i a la sortida de l’exposició. Un cop a dins es tracta d’explorar, que el visitant tingui la llibertat de moure’s com vulgui per dins de les sales.  Alhora, també he pogut comprovar com algunes de les fotografies tenen una funció de senyal, de crida. És a dir, una fotografia més gran dona orientació al visitant, és un punt de trobada on començar a caminar.

Descobrir la senyalística

INTRODUCCIÓ – ESPAI A ANALITZAR I CARACTERÍSTIQUES

El lloc escollit i visitat ha estat una botiga Leroy Merlin, un establiment especialitzat en bricolatge i construcció (incloent decoració tant d’interiors com de jardí) ubicat a Badalona (província Barcelona).

Es tracta d’un espai comercial dins un edifici corporatiu; pertany a una empresa amb diverses botigues distribuïdes al llarg del territori tant nacional com de fora del país, i això es reflecteix en la pròpia façana de l’edificació. El seu aspecte és el d’un magatzem gran de color blanc amb una línia decorativa verda a la part superior, envoltant totes les parets exteriors. Dins aquesta línia trobem informació important de la botiga («Bricolatge, construcció, decoració i jardineria», les especialitats del comerç) en blanc, amb la mateixa tipografia que el logotip, repetint-se cada cert espai.

Cada entrada (tant el propi accés a la botiga com els accessos al pàrquing lateral) conté un gran cartell a sobre amb el logotip (incloent l’imagotip) de la marca, un triangle isòsceles verd amb els caràcters que conformen el nom envoltant la figura als catets, en majúscules i amb una tipografia de pal sec, sense sèrif.  A prop de la cantonada dreta des de la vista frontal (figura 1), es troben aquestes mateixes lletres però exposades de forma lineal, en mida gran. També les podem trobar al lateral dret de l’edifici, a prop d’aquesta mateixa cantonada. Tots els cartells, gràcies a la grandària i claredat del contingut, són distingibles des de molt lluny (la ubicació de l’edifici, en una zona de major altitud al costat d’una carretera ample i sense edificis a prop tant de la part frontal com lateral, ajuda a afavorir aquest aspecte).

Al seu interior, tots els elements que componen el sistema de senyalística mantenen aquesta identitat corporativa (tipografia, colors i composició visual), incloent el propi espai i els serveis (carros i cistelles, la samarreta dels treballadors, la zona dels caixers…).

 

Façana Leroy Merlin
Figura 1 – Façana frontal de l’edifici

 

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

Com s’ha mencionat prèviament, tots els elements que componen el sistema de senyalística de la botiga mantenen les característiques de la identitat corporativa, reforçant-la i donant-li pes a la marca. Gràcies a això, un pot saber fàcilment quan el sistema s’està dirigint a l’usuari. Observant la imatge anterior de la façana (figura 1) es pot observar que aquest sistema de senyals comença a guiar-nos des de l’exterior. Allà on hi ha situat el cartell amb el logotip és on es troba l’entrada o accés.

Un cop a l’interior de la botiga, es segueix mantenint aquest mateix entorn gràfic però la funcionalitat de l’espai passa a ser la prioritat. Just a l’entrada, al propi rebedor de la botiga, ens trobem amb la següent disposició:

 

Entrada Leroy Merlin
Figura 2 – Entrada de la botiga

 

Just al front hi ha un taulell d’informació en forma de mitja lluna degudament senyalitzat amb un cartell circular a sobre contenent la icona d’una «i» i la paraula «Informació» (el fet que sigui circular permet que les lletres siguin visibles també des d’una vista tres quarts, i no tan sols des del front). A dos metres de distància de la part frontal del taulell trobem una línia verda al terra que ens indica que hem d’esperar el nostre torn allà per respectar la privacitat de la persona que es trobi abans que nosaltres realitzant la seva consulta (i, actualment, també ajuda a mantenir la distància de seguretat degut a la situació de pandèmia).

Aquest taulell, a més de servir com a punt d’ajuda a l’usuari que ho necessiti, crea un bifurcació situant a la seva dreta l’entrada a la botiga (senyalitzat també amb un cartell amb la indicació «Entrada botiga» i la icona d’una fletxa, tal i com es pot veure a la figura 2) i a l’esquerra la sortida, creant així un flux de direcció eficient per a què les persones transitin.

A la part esquerra des de la vista del taulell podem trobar també els ascensors que condueixen al pàrquing del soterrani (també senyalitzats amb un cartell) i la següent imatge:

 

Mapa Leroy Merlin
Figura 3 – Mapa de la botiga

 

Es tracta d’un mapa de la botiga. Al punt d’informació podem trobar un altre, però molt més petit. La intenció és que quan els usuaris vagin a agafar el carro o cistella el vegin i puguin saber on és la secció a la que volen accedir, de fet així ho feien moltes persones (les que anaven acompanyades s’aturaven a parlar i fins i tot senyalaven al mapa i les que anaven soles es quedaven uns segons observant-lo fins que trobaven el seu destí i continuaven endavant). El mapa és molt simple i clar i d’una ullada es pot veure clarament com està organitzat el comerç. També indica amb la icona d’una fletxa on és l’entrada de la botiga. Aquest mapa també il·lustra de manera senzilla el flux de direcció de l’itinerari mencionat prèviament, pensat per a recórrer la botiga de manera lògica i eficient, sense pèrdua i passant per totes les seccions.

Aquest recorregut és present al llarg de tota la botiga. Un cop a dins, ens trobem al terra un seguit de fletxes verdes que ens van guiant i orientant per a què no ens perdem en cap cas (figura 4). Els clients seguien majoritàriament aquest recorregut, però quan arribaven a la secció del seu interès canviaven la seva ruta. També hi havia usuaris què, un cop agafaven el que volien (o no), sortien de les seccions laterals i es tornaven a incorporar a l’itinerari. Podem accedir a qualsevol secció sense problemes, perquè al tornar al camí inicial sabrem en quina direcció anàvem i sempre acabarem trobant la sortida.

 

Interior Leroy Merlin
Figura 4 – Interior de la botiga

 

Tampoc és necessari que memoritzem a l’entrada on es troba la secció on volem anar. Com es pot apreciar a la fotografia de l’interior de la botiga (figura 4) tots els apartats estan senyalitzats en grans cartells a la part superior per a què, encara que hi hagi molta gent, aquests continuïn sent visibles des de qualsevol punt del passadís. Aquestes seccions es troben organitzades en ordre alfabètic tal i com s’observa a la mateixa imatge, assignant cada una d’elles dins una lletra diferent.

Un cop arribem a les caixes de pagament podem pensar que hem arribat al final del recorregut, però no és realment així. Al final, un cop passem els caixers (on alguns dels usuaris es trobaven fent una fila única per passar per caixa i d’altres sortien per la sortida sense compra), ens trobem amb el següent:

 

Final Leroy Merlin
Figura 5 – Final del recorregut

 

Es tracta d’un espai addicional on podem trobar diferents serveis: una cafeteria, una aula de demostració on imparteixen petits tallers dirigits tant a clients com a treballadors, un banc de treball per poder tallar materials i/o embalar-los a gust del consumidor i els lavabos, a més de les escales que condueixen al pàrquing. Tota aquesta paret es troba decorada amb gràfics molt vistosos compostos d’icones i senyalitzacions, a més de frases captivadores dirigides a l’usuari.

Es tracta d’un entorn gràfic que reforça la identitat de la marca i es dirigeix directament al client, acompanyant-lo fins a la pròpia sortida, fent-li saber que fins i tot després de la seva visita encara estan preocupant-se i pensant en ell.

 

REFLEXIÓ PERSONAL

Des del punt de vista personal, l’experiència a la botiga Leroy Merlin ha estat positiva. Gràcies al seu sistema de senyalística no em vaig sentir perduda en cap moment i tota l’estona tenia clar cap a on havia d’anar. Em vaig aturar en alguna de les seves seccions, les que més em cridaven l’atenció (il·luminació, fusta i ferreteria principalment) i sempre hi havia algun treballador a prop per si necessitava ajuda (fàcilment distingible per la samarreta verda que duien). Gràcies a la grandària dels seus cartells, en tot moment sabia on em trobava. Vaig consultar el mapa de l’entrada per fer-me una idea del que em trobaria i també els cartells de les seccions un cop a dins. Els productes de l’establiment estaven ben etiquetats i organitzats en prestatges. A la secció de fusta, hi havia un servei de tall que vaig trobar molt útil.

Pel que fa a la resta de persones, totes seguien l’itinerari proposat per la botiga i durant la meva visita no vaig detectar cap persona que semblés perduda. Si algú tenia qualsevol dubte anava de seguida a preguntar al treballador que estigués més a prop.

El sistema de senyalística de Leroy Merlin posa el pes principal en la orientació, ja que, com s’ha pogut observar, el comerç està ple de fletxes i cartells indicatius. No es permet deixar a l’usuari desemparat en cap moment. L’amplitud amb la que compta l’espai facilita una bona disposició estratègica dels elements per a què sigui més fàcil dissenyar un itinerari eficaç i intuitïu. Integra de manera efectiva i idònia el sistema d’informació (indicant i guiant a l’usuari en tot moment), el sistema gràfic (utilitzant grafismes atractius, la tipografia de la marca i els colors corporatius) i el sistema objectual (mitjançant principalment cartells però també elements de més complexitat com el taulell d’informació mencionat prèviament o la pròpia façana de l’edifici).

PAC1 – Descobrir la senyalística

TASCA I VINS

Entrada de Tasca i Vins

Per el desenvolupament d’aquesta primera PAC, he escollit la taberna Tasca i Vins de Barcelona. Situada a carrer Cardenal Tedeschin, 32 de Sant Andreu.

Sempre havia sentit parlar d’aquest lloc a més a més alguna vegada l’havia vist des de fora, però mai havia accedit al seu interior.

Aquest respai esta obert a tot tipus de públic, es un local bastant gran i amb molt bons menjars.

Mapa localització, Tasca i Vins

               

PERSONALITAT DE L’ESPAI

Em posiciono al carrer Cardenal Tedeschin, 32 de Sant Andreu, per veure com es veu l’entrada al local.

Vista a peu de carrer.

Des de el carrer podem observar amb facilitat el gran cartell que hi ha a sobre de la porta de l’entrada al espai seleccionat.

Tot i que els colors utilitzats per al disseny no destaquen a simple vista la llegibilitat de la informació indicada es clara.

Cartell entrada

 

 

 

 

 

 

Un cop arribem a l’entrada observem un pati interior allargat, la terrassa.

Terrassa

A l’esquerra un carretell senyalitzant els diversos espais que disposa el local i la seva ubicació.

Cartell de l’entrada

L’entrada és acollidora i destaca per representar una zona amb molta vegetació al centre de Barcelona, fet que costa ja que ens trobem a una ciutat on predomina l’edifici. Quan ja hem realitzat la mitat del recorregut per arribar fins al final del passadís d’entrada ens adonem que a mà dreta estan els serveis.

Senyalització serveis

Ens crida l’atenció la manera que utilitzen a l’hora d’indicar el gènere del serveis. No deixa de ser una manera divertida i entenedora de cridar l’atenció als clients que busquen el serveis.

Pictogrames porta serveis
Pictogrames porta serveis

Si ens fixem al fons del passadís, apareix el cartell Tasca i Vins i una fletxa que ens acompanya a seguir.

Cartell final entrada

Cal destacar que aquest cartell no e veu, i això ens fa despistar bastant. No sabíem com seguir.

Tota la vegetació que hi ha tapa el cartell de senyalització superior i el inferior. Tot i que crida bastant l’atenció ja que es un color que te gran impacte visual.

 

 

Una vegada hem recorregut el llarg passadís en busca d’apropar-nos més a aquella senyalització que no acabem de veure bé, per fi arribem i descobrim que si girem cap a la dreta, veiem l’entrada a la masia

Segona entrada a la Masia.

Observem que es un espai per esperar el nostre torn, ja hi ha gent fent cua.

Ens inviten a seure i a esperar el nostre torn. Ens indiquen que no es pot fumà, però no hi ha cap senyal que ho digui.

Seguim envoltats de plantes aquesta vegada també d’algun mobiliari per beure alguna cosa rapida. De mentre, observo tot el que hi ha a simple vista.

No tardo molt en ubicar com una mena de paper informatiu a sobre d’un quadre de decoració, m’apropo per veure que i diu ja que des de on estem no ho veig.

Senyalització serveis

Per sorpresa la meva es un senyalització que indica on cap a on estan els serveis. De ben segur que sóc una de les poques persones que s’ha adonat que apareix aquesta guia tant peculiar per trobar el serveis.

Mentre esperem el nostre torn podem observar la primera zona de menjador, al exterior.

Menjador exterior

Quan ens destinem a seguir les indicacions del cambrer que ens acompanya a la taula per seure, torno a topar amb un d’aquest tipus de senyalització tan peculiar que ens guia per trobar els serveis.

Senyalització serveis

 

Una vegada dins ens sentim ubicades totalment a una masia. L’estil rústic ens enamora per la seva calidesa i la seva capacitat de crear un ambient de benestar immediatament.

Menjador interior
Barra
Recepció

 

 

 

 

 

SISTEMA DE SENYALÍTICA

En total la masia disposa de diferents menjadors i espais tots ells senyalitzat amb el nom que reben. En més d’una ocasió detectem senyalitzacions per respectar els veïns però que semblen i formen part de la decoració del local. I que molt possiblement passen desapercebudes si no es que t’hi fixes molt.

Senyalització segon menjador
Accés cuina.

 

 

Senyalització respecte als veïns

Sobre les senyals de seguretat i obligació observem les justes. Si però es veuen a simple vista i bastant repetides les senyalitzacions de sortida.

Totes es troben situades a la part superior de les entrades i sortides dels diferents espais, d’altres a les columnes del local.

Senyalització sortida i segurteat

ELS USUARIS

enen complicacions per trobar els lavabos ja que no estan ben senyalitzats una vegada accedeixes dins als menjadors.

D’altra banda l’abús de decoració a les parets fa passar desapercebut moltes senyals que exposen per a que siguin reconegudes i aplicades per la resta de clients.

Alguna de les senyalitzacions comentades anteriorment inclouen fletxes la figura d’una fletxa cap a una direcció a seguir. Això facilita a l’usuari cap a on ha d’anar, tot i que en alguns casos, possiblement no vegi ni el cartell on apareix.

MOODBOARD

Diferenciem dos tipus de senyals:
Les estàndard de seguretat, que són les que podem a la majoria d’espais oberts que visitem i després les senyals pròpies del local.

Utilitzen un disseny molt capexano, cartells pintats a mà i a vegades poc vistosos. La combinació de colors no acaba de ser la millor, fet que provoca no tenir una bona llegibilitat.

Sobre la tipografia utilitzen una manuscrita de mides grans tot i que la lletra petita te una mica de dificultat per llegir-se amb claredat.

Moodboard

REFLEXIÓ

El fet de tenir una decoració abusiva perjudica a l’hora quan l’usuari necessita ubicar-se, ja que té repetidament elements que el despisten més. Per tant es troben completament confosos a l’hora de dirigir-se cap algun lloc en concret.

A banda en cap moment vam observar cap senyalització especial per a persones de diferents capacitats. Es més el local no estava preparat per rebre persones amb necessitats especials. Posant com exemple el fet de que, després d’arribar a l’entrada tot son escalons per accedir als diferents menjadors.

Sobre ara la tipografia de les senyalitzacions pròpies del local, manca el fet de no tenir una bona llegibilitat. No amb totes les senyalitzacions però si amb algunes, s’ha tingut en compte l’alçada i distancia en la qual a de ser llegit el cartell, per això han apostat per una lletra gruixuda i amb majúscula per algunes de les senyals.

Pel que fa el llenguatge dels pictogrames, considero que són expressius i estan ben definits, per tant i poden ser compresos fàcilment per un públic heterogeni en termes de cultura o d’idioma.

Sobre la paleta cromàtica utilitzaa a les senyals, no crec que siguin el mes adients. Ja que en alguns casos la llegibilitat no es molt bona. La senyalització de la cuina apareix amb un fons verd/blau fosc i a sobre unes lletres blau marí, aquets combinació de colors fa que l’usuari no pugui llegir amb la claredat suficient i per tant es veu obligat a forçar la vista.

L’objectiu de tot projecte és que les persones puguin principalment orientar-se dins d’un espai, per tant la circulació ha de ser simple i clara per assegurar-nos de que el client es senti còmode i ubicat en tot moment.

La interacció del espai de l’entrada de Tasca i Vins, no va ser gratificant. Em vaig sentir bastant desubicada al entrat, la primera senyal on a més a més utilitzen fletxes per guiar-te millor es troba a ma esquerra tant prompte entres. I tot i el seu disseny de colors, passa desapercebuda ja que els usuaris tiren recte i no son a temps de detectar aquesta senyalització. D’altra banda, al fons tenim una altra senyal però que es troba totalment tapada per les fulles de la vegetació del camí.

L’abús d’elements comunicatius i el mal disseny d’alguns d’ells perjudiquen la visibilitat dels propis.

Per finalitzar aquesta activitat, ressaltar el que ens indicava Manel Grávalos a l’entrevista de La senyalística en pro de l’eficiència de la mobilitat. I es que estem molt acostumats a les senyals i a guiar-nos sobre elles, he descobert que en la majoria d’espais s’abusa en excés d’aquestes senyalitzacions, i que no apreciem en cap moment. Per a mi va ser de gran esforç, està atenta a totes les senyals que tenia el restaurant, ja que fins ara no m’hi havia fixat tant amb tota la senyalística que té un lloc.

PAC 1: Descobrint la senyalística

INTRODUCCIÓ

Can Marfà

A Can Marfà està ubicat, des del 2015, el Museu del Gènere de Punt de Mataró. Aquest edifici considerat patrimoni arquitectònic de la ciutat de Mataró es va construir entre 1880 i 1881, té un estil manchesterià i va ser la seu de la fàbrica de gènere de punt Marfà (empresa creada el 1851 i una de les més importants del sector) fins als anys 1990.

Can Marfà, Museu gènere de punt de Mataró
Vista general de les dues naus que componen el conjunt industrial. La de l’esquerra correspon al museu.

El conjunt industrial, situat al centre de Mataró, manté encara avui dia les dues naus separades, els ponts coberts que les comuniquen i una xemeneia, mostra del passat industrial de l’espai. Es pot accedir des de dos carrers que es comuniquen amb el passadís que hi ha entre les dues naus.

L’estructura de pilars de fosa, sostres de voltes de maó de pla atirantades i jàsseres metàl·liques. La coberta a dues aigües es recolza sobre encavallades de fusta i la façana arrebossada està guarnida amb cornises d’obra vista a cada pis.

Façana principal

El museu ocupa només una de les dues naus i està compos per tres plantes. La planta baixa és on es realitzen les exposicions temporals, actes i tallers, la primera acull el museu pròpiament dit i la segona completa l’oferta temàtica amb una zona de preservació i investigació.

En tractar-se d’un espai patrimonial el seu objectiu principal difondre valors culturals.

Personalitat de l’espai

La sala principal del museu és un espai rectangular força ampli i de parets blanques que manté alguns dels trets amb més caràcter de l’antiga fàbrica com són els sostres alts i amb voltes o les finestres arquejades pròpies de l’arquitectura industrial de l’època en què es va construir i que mitjançant una roba impresa reprodueixen l’exterior de l’edifici, com una forma més de submergir-nos en l’espai.

Can Marfà, sala principal
Sala principal i finestra

Donat el caràcter expositiu de l’espai hi ha poc mobiliari, format bàsicament per les taules, taulells i vitrines que serveixen de suport a les peces exposades de menor mida, totes en color blanc a joc amb les parets, de línies rectes i molt simples, que fa que quedin totalment integrades dins l’espai i passin força desapercebudes, donant-li més rellevància al contingut museístic. La resta d’elements exposats, majoritàriament maquinària de la indústria tèxtil del gènere de punt, estan situats directament a terra.

Can Marfà, expositors
Vitrina i expositors a la sala
Can Marfà, elements seguretat
Integració dels elements de seguretat

 

Agrada veure també com han incorporat els elements de seguretat dintre de l’espai, tot mantenint l’estètica minimalista, amagant-los dins les parets i deixant només clarament visibles les senyalitzacions corresponents, que amb el seu color vermell destaquen de les pròpies del museu.

A la vegada han col·locat planells del museu perquè resulti fàcil ubicar la nostra posició dins l’espai en cas que sigui necessari.

 

 

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

Comportament propi

Les observacions aquí anotades sobre el comportament propi durant la visita al museu són les més objectives possibles, tenint en compte que d’alguna manera aquest comportament estava condicionat per la pràctica mateixa.

El primer gest en arribar a l’adreça del museu va ser comprovar que era al lloc correcte i seguidament buscar la ubicació de l’entrada principal.

1a – Plànol pintat al mur exterior del recinte amb fletxes indicant la situació de l’entrada.
1b – Cartell explicatiu del museu enganxat a la primera finestra de l’edifici amb una fletxa indicant la direcció cap a la porta (en trobarem més a altres finestres del lateral de l’edifici).
1c – Cartell del museu situat al costat de la porta d’entrada.

Indicacions d'entrada
Senyals d’orientació a l’exterior del museu

Un cop dins el museu, vaig consultar el directori amb informació sobre les diferents plantes i localitzar la ubicació del bany, ascensor i escales.

2a – Directori del museu situat just davant la porta d’entrada.
2b – Cartell lavabos, ascensor i escales i punt d’informació turística.
2c – Fletxa a terra indicant el camí a seguir escales amunt.

Can Marfà, hall d'entrada
Hall d’entrada al museu

Ja a la planta primera, on comença la visita pròpiament dita, els senyals seguits han estat els dels diferents continguts i els indicadors sobre els diferents elements i peces exposades.

3a – Senyals indicadors de nova secció.
3b – Text amb informació sobre la temàtica tractada.
3c – Petit cartell sobre cada objecte del museu.

Can Marfà, senyalística
Detalls de la sala principal

La informació continguda en els senyals consultats de vegades es mostra en forma d’icones i altres de forma textual, però és fàcil d’entendre i està correctament ubicada al llarg de tot el recorregut, facilitant la correcta orientació dins l’espai.

Observació d’usuaris

Per poder fer una observació dels usuaris que visiten el museu i els seus comportaments vaig haver de visitar l’espai dos cops, ja que el primer dia no hi havia ningú més al museu. La segona vegada, però, vaig tenir més sort i vaig coincidir amb tres grups de persones.

D’una banda vaig trobar un grup que feia una visita guiada. Aquí la interacció amb els elements va ser més limitada perquè el guia anava parlant sobre les peces exposades, la seva època, el seu funcionament o el procés de fabricació. Pel que fa a senyals tan sols van consultar alguns dels cartells adjunts als elements.

Un grup més reduït que venien sols van fer un ús ben diferent de l’espai. Sí que s’aturaven davant dels panells explicatius i comentaven després el suposat funcionament o ús de cada peça. Van anar seguint el recorregut indicat pels senyals de les diferents seccions del museu.

En un tercer grup que va arribar just quan jo marxava vaig observar com feien ús dels senyals d’orientació per localitzar els serveis i l’ascensor (hi havia nens i una senyora gran dins el grup).

Cap d’ells va donar en cap moment la sensació de desorientació pel que es dedueix que els senyals del museu són fàcilment comprensibles i estan correctament ubicats.

Sistema de senyalística

Trobem diferents grups de senyals dins el museu.

Destinats a ajudar als usuaris a moure’s per l’espai trobem alguns senyals d’orientació:

    • fletxes indicatives situades a les parets a diferents llocs del recorregut.
    • directori del museu davant la porta d’entrada.
    • senyals de serveis bàsics (ascensor, lavabos, escales) situades a la paret, a l’altura dels ulls a les interseccions dels passadissos, acompanyades de fletxes indicant la direcció de la seva ubicació.

Val a dir, però, que la disposició dels elements dins l’espai museístic, ja guia els usuaris pel camí que hi han de recórrer sense necessitat d’afegir elements indicatius extres.

Can Marfà, senyals d'orientació
Alguns senyals d’orientació

Situades a terra i a sobre d’algun expositor, anem veient senyals propis de la situació d’emergència generada per la Covid, com són, entre d’altres:

    • fletxes indicant el sentit de circulació
    • distància de seguretat recomanada
    • obligatori utilitzar guants per tocar
Can Marfà, senyals Covid
Alguns senyals de seguretat

La part més important i amb més personalitat de la senyalística del museu està formada pels senyals d’interpretació a través dels quals s’instrueix als visitants sobre el món del gènere de punt i la història de l’espai, tot buscant fomentar la cultura.

La sala principal està dividida en set àmbits temàtics i, a més d’uns panells introductoris i una projecció de vídeo que ens ajuden a posar-nos en situació, a l’inici de cada secció trobem un joc de panells per identificar clarament l’entrada d’una nova secció.

Can Marfà, senyal temàtic
Panells informatius de un dels àmbits temàtics

Cada un d’aquests jocs està compost per tres panells de roba que pengen del sostre i arriben pràcticament fins a terra.

    • El primer és allargat, amb fons de color i un text blanc, indicant el títol de la secció. Cada àmbit té un color identificatiu diferent que es repeteix en altres elements visuals dins la secció.
    • El panell central conté, en un format més quadrat, una imatge il·lustrativa del tema, sempre en blanc i negre (la majoria són imatges antigues) i amb un element gràfic superposat en color blanc, la forma del qual s’estén dins el tercer panell.
    • El tercer, de color blanc, inclou un text introductori. Mostra també el número de la secció, un títol, i l’element gràfic provinent del segon panell, impresos en el color propi de cada secció.

L’element gràfic que trobem imprès a molts dels senyals forma part de la identitat gràfica del museu i representa el teixit de punt i la maquinària que el fa possible.

Cada element exposat que reposa a terra (hi ha moltes màquines) està correctament identificat amb un petit panell de cartró ploma de color negre i text blanc situat a terra, en un pla lleugerament inclinat que permet una còmoda lectura. A la part inferior podem veure el mateix element gràfic dels altres panells, en el color de la secció a la qual correspon.

Can Marfà, senyal
Senyal a terra
Can Marfà, plafó
Plafó de paret

 

 

 

 

 

 

 

A la paret anem trobant altres plafons textuals, numerats per seguir fàcilment l’itinerari recomanat i moltes fotografies antigues que mostren diferents instantànies del procés de producció del gènere de punt que ajuden als usuaris a posar dins de context els elements exposats.

La mida de la tipografia utilitzada s’ajusta a cada un dels elements on és present per facilitar la lectura a la mida adient. Tanmateix, la jerarquia dels elements està clarament definida pels diferents pesos i estils utilitzats i per l’orientació del text.

Un punt molt interessant és la integració d’elements que permeten una fàcil inclusió de persones amb algun tipus de discapacitat visual o auditiva.

Can Marfà, detall inclusiu
Codi QR inclusiu

Es tracta unes icones situades als plafons del recorregut amb un petit codi QR i que permeten accedir mitjançant el mòbil a tot un seguit de vídeos on a través de la veu i de llengua de signes es pot conèixer el contingut de cada cartell. Aquest ajut està complementat amb un llibre en braille que es troba a l’entrada de la sala disponible per qualsevol persona que el necessiti.

 

 

Visit Museum
Icona Visit Museum

Per complementar la visita i l’experiència d’usuari el museu a preparat uns àudios de curta durada, disponibles a través de la web Visit Museum. Per saber quin àudio s’ha d’escoltar en cada moment del recorregut, trobem unes icones taronges amb un número identificatiu en alguns dels plafons informatius.

 

REFLEXIÓ

En tractar-se d’un museu l’experiència que es vol oferir als usuaris és el coneixement, apropar-los a un món avui en forta recessió i fer-los gaudir de l’espai.

Per aconseguir-ho, els senyals dintre de la sala principal centren el seu eix funcional en la interpretació del lloc, aportant la informació necessària sobre la història del lloc, les persones que en formaven part, les peces que el conformaven i l’espai patrimonial on s’ubica el museu.

Tota l’acció de disseny segueix una línia gràfica clara que dóna unitat al conjunt i ajuda a la creació de la seva identitat. Tots els elements comparteixen una mateixa tipografia, forma i disseny gràfic, es juga amb el color per identificar i organitzar les peces de cada un dels diferents àmbits temàtics, igual que les fotografies que també tenen totes uns trets característics que les unifiquen.

La disposició dels senyals ajuda a orientar als visitants per l’espai, oferint-los un recorregut ordenat sense necessitat d’indicacions explícites.

Fora del context expositiu, en la resta de senyals que hi ha, principalment d’orientació, el disseny és purament funcional, complint perfectament el seu objectiu, tant en la forma com en la ubicació dels senyals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Valenzuela Lucas, Marta – PAC 1: Descobrint la senyalística

Introducció a l’espai


L’espai que s’ha visitat per a reconèixer, analitzar i viure la seva senyalística ha sigut el Centre Comercial Baricentro que es troba a la localitat de Barberà del Vallès (Barcelona).

https://www.baricentro.es/

https://www.baricentro.es/    (Imatge extreta de la web oficial)

Va ser inaugurat l’any 1980 i és considerat un dels centres comercials més antics d’Espanya. Sota la seva edificació i part del seu territori es pot trobar restes d’una antiga via de tren. La seva història i evolució es pot trobar a les mateixes parets del centre comercial en forma de quadres il·lustratius/fotogràfics o a la web.

Es tracta d’un centre comercial petit, d’una part del Vallès Occidental molt concorreguda, però que en temps fora de pandèmia sol ser molt visitat pel tipus de botigues que es poden trobar (familiars, de bona relació qualitat-preu, menjar, etc.). La seva ubicació és òptima per accedir, ja que està ubicat al costat de l’autopista (AP7) i la seva senyalística comença en agafar la sortida corresponent.

Aquest espai compta de tres plantes i sis entrades diferents. Cada entrada/sortida compta amb un pàrquing seccionat a més de 3 pàrquings més, distribuïts al voltant de la zona edificada i el territori propi del centre comercial.

La seva estructura es caracteritza per predominar les formes rectangulars i els arcs. Les línies rectes es trobem present a tot l’espai.

La seva paleta cromàtica conté matisos de color gris en diferents materials que edifiquen tot el disseny i estructura amb la combinació d’un to fosc de fusta (normalment al mobiliari). El color que destaca sobre la seva paleta cromàtica més habitual és un to de vermell que compon tota la seva imatge gràfica partint des del logotip. Es pot observar un procés de canvi al seu interior (que ja s’identifica a la seva línia gràfica) on es va introduint de mica en mica el color blanc i negre per aconseguir un alt contrast i més lluentor, competint amb la paleta de grisos/fusta. Per donar naturalitat s’introdueix el color verd que destaca en forma de zones amb plantes o zones entrada i sortida. Per tant, la seva paleta cromàtica es definiria com a una paleta de 5 colors (negre i blanc en les seves variants, vermell, verd i marró de la fusta).

Aquest espai es troba molt il·luminat, algunes zones per entrada de llum natural des del sostre i l’altra part amb llum artificial. Per últim, la seva imatge exterior no és coherent amb la seva imatge interior de l’edifici, com a opinió personal, la seva estructura i paleta cromàtica exterior se semblen més a una fàbrica que no pas a un centre comercial.

El sistema de senyalística de C.C. Baricentro


L’experiència senyalística d’aquest espai comença en entrar a la zona no edificada del propi centre comercial, ja que com he explicat anteriorment, els seus senyals comencen en agafar la sortida de l’autopista que et fan accedir al recinte. Per tant, els primers senyals que s’observen es tracten d’aquelles sobre la direcció, metres o indicacions respecte a com arribar fins al centre comercial.

Més endavant, abans d’entrar a la d’edifici, es poden observar els diferents senyals que indiquen el camí fins a X pàrquing, espai que t’indicarà en quina porta et trobes per accedir a l’edifici.

Una vegada disposats a entrar al centre comercial, els primers senyals del mateix edifici és trobem a les portes, indicant per on s’ha d’entrar, horaris i aforament i les diferents mides i consells a seguir per a una higiene adequada en aquesta època de pandèmia.

Un cop dins es poden observar en algunes columnes les dades de privacitat i política de l’edifici de forma resumida i gràfica. Enfront de cada porta es podrà veure un cartell a una alçada alta per poder observar-lo de lluny, el número de porta en el qual et trobes i les dades de xarxa socials / web. Sota aquest cartell s’ubica una pantalla d’altura ergonòmicament còmoda que anirà passant de pantalla amb diferents informacions rellevants sobre el centre comercial.

A terra, als diferents passadissos que recorren l’edifici, s’han ubicat uns senyals de distància i respecte a la resta d’usuaris per mantenir un espai propi i la prohibició de fer l’ús del mobiliari de descans (senyals incorporats per la COVID-19).

A cadascuna de les portes de les diferents botigues i establiments que hi ha al centre comercial s’observen uns cartells que pengen on s’indica el nom de la botiga corresponent.

A diferents punts del centre comercial es poden trobar, penjats del sostre i amb una mida considerablement gran per poder observar de prop i de lluny, uns plafons en forma de cub que contenen diferents pictogrames per indicar X llocs de l’edifici. D’aquest es poden trobar de dues mides, d’una sola línia, però també amb quatre cares, altres que tenen dues cares i el que manté la forma d’un cub i conté tres línies.

També s’han trobat al llarg de tot l’edifici diferents senyals obligatoris com les de sortides d’emergències, les portes, els plànols de l’edifici, mànega i extintor, etc.

Al començament i final de cada rampa o escala mecànica és trobem els senyals de recomanacions de seguretat per fer ús, de prohibició i perill així com la distància de seguretat. A la porta de cada ascensor es trobaran també senyals que indicaran com fer un ús apropiat.

En algunes de les columnes de l’edifici es troben una àmplia llista d’informació i senyalística del que trobarem en aquella planta, la direcció en la qual es troba, horaris, un plànol gràfic per indicar cada botiga, etc.

Per últim, en forma molt gràfica i indicativa, s’han incorporat diferents cartells d’informació rellevant de comportament, seguretat, ús i serveis.

Dins de tots aquest tipus de senyals que s’han observat en la visita al centre comercial es poden dividir en diferents grups:

1. Els senyals d’alçada alta que indiquen els llocs on et trobes, on pots trobar X zona / botiga / servei o indicacions de seguretat.


2. Els senyals de columnes que estan compostes per un mix de pictogrames i direccions i es complementen amb informació.


3.Els senyals higiènics per la pandèmia que indiquen accions de cura, espai, restriccions i respecte, i es poden trobar a les parets o el terra.


4. Els senyals exteriors que indiquen com arribar o com entrar al recinte del centre comercial.

Segons la pròpia experiència de visitar l’espai seleccionat i observar als diferents usuaris que es trobaven dins en aquest mateix moment, els diferents senyals o tipus de senyals que és trobem a l’edifici són prou comprensibles per entendre la informació que contenen i trobar la informació desitjada. La forma de senyalització que destaca són els pictogrames d’un aspecte bàsic i coherent que indiquen mitjançant fletxes les direccions, amb persones l’acció o servei i amb icones més concrets les diferents informacions rellevants que presta l’edifici. La seva línia gràfica és coherent en tota la seva senyalística, seguint la paleta cromàtica principal que conté el disseny de l’edifici amb la incorporació d’alguns colors necessaris per identificar i diferenciar certs serveis o espais, la línia argumental, la forma gràfica i l’estil de marca. Es combinen les formes bàsiques dels pictogrames amb les formes característiques del centre comercial. La majoria són indicades mitjançant dibuixos gràfics, però en casos concrets o necessaris es complementen amb text els més reduïts possible.

Els diferents senyals i tipus de senyals és trobem ben indicades per a una lectura òptima, tenint present la seva altura, posició o tipus d’informació per tal de ser ubicada a una alçada o ubicació en concret. Per exemple, la senyalització de mantenir la distància de seguretat es troba a terra per tal de poder distribuir els 2 metres sense pensar massa i posicionant-se sobre el senyal. Per altra banda, els senyals que indiquen on és trobem els diferents serveis o d’emergència és trobem a una alçada prou alta per tal que tots els usuaris puguin fer una lectura òptima i ràpida. En canvi els senyals o cartells que contenen informació que s’ha complementat en text i s’ha de llegir es troben a una altura òptima per als usuaris adults per tal de facilitar la seva lectura.

Realment no s’ha trobat cap dificultat per ubicar-se dins de l’espai, tampoc s’ha observat cap usuari amb sentiment de frustració per aquest mateix motiu. La majoria de les persones que es trobaven dins de l’espai i han sigut observades s’amblaven haver estat dins de l’espai més d’un cop i anar directe al lloc desitjat, d’altres feien servir els diferents senyals de manera ràpida i còmoda. Potser s’hauria de reforçar la prohibició de l’ús d’alguns mobiliaris de comoditat a part de la senyalització, ja que s’ha observat a usuaris que no feien cas (però és comprensible no poder controlar a tots els usuaris que visiten el centre comercial). Orientar-se ha sigut una tasca fàcil, la lectura dels diferents senyals ha sigut òptima i l’experiència amb la senyalística de l’espai és bona, ràpida i òptima creant així una sensació de seguretat a l’usuari.

3. Reflexió


La senyalística d’aquest espai ha sigut desenvolupada de forma coherent amb tota la línia gràfica de la marca, com és el centre comercial, seguint un fill argumental i una estètica que conforma tot un conjunt de senyalització d’acord entre elements i senyals, creant una experiència fàcil i segura als diferents usuaris i aconseguint el seu principal objectiu, senyalitzar.

De forma ràpida, abans d’entrar a l’edifici, l’usuari pot identificar l’estil de senyalització que trobarà a l’edifici i de forma molt senzilla i directa fan de la seva experiència un passeig còmode i segur. Un cop identificats els tres tipus de senyals que es troben dins de l’edifici, la persona que es pari a llegir-les, sabrà resoldre els seus dubtes ràpidament, perquè els elements seleccionats per indicar-los són més que òptims i funcionals.

Tota la línia gràfica aplicada per a la senyalística d’aquest espai segueix una paleta cromàtica que, si s’ha d’incorporar algun color diferent es fa amb coherència i sintonia de la resta de color que la componen. Les formes rodones o irregulars són presents a la majoria dels pictogrames així com els rectangles de vèrtex rondejats i les formes planes. El disseny en general és molt directe, senzill i minimalista, essent funcional i provocant una identificació i enteniment molt bàsic i important.

La meva pròpia experiència dins de l’edifici ha sigut una experiència d’observació on he pogut gaudir d’un estudi de senyalística on les seves característiques, continguts i ubicacions han fet d’aquesta experiència una activitat molt reconfortant sabent que l’estudi de la persona o dissenyador responsable de desenvolupar aquest treball ha sigut implementat de forma correcta i el més important, funcional.